miércoles, 9 de marzo de 2011

Podries haver brillat tant


Podries haver brillat tant
i ets nomes una sombre
que se arrossega per aquest mon

La vida no se ha portat be amb tu.
Ja de nena, vares tindre que ser valent.
Ja de nena, vares afronta la por.

Et sens sola, però te amagues,
com si fossis un cargol, sota la closque
i te allunyes de tot i tots

Ja no i son els qui
la sang et lligava a ells
sense voler-ho s'han anat
on no hi ha tornada

Ara només sobrevius,
Arrastrant al teu fill,
donç estas ferida per dins

Et donem la ma,
però le rebutges
per no recordar
un temps passat.

Deixarem la porta oberta…
I els braços estesos….
Per donar-te una abraçada,
si algun día vols torna a creuar-la


Angels Martínez

Març 2011